Anàlisi: Catalunya és com Dinamarca… Però no en el sistema de mitjans

Laerke Saura (@LaerkeSaura) - Les nombroses tertúlies als mitjans sobre la independència de Catalunya es sostenen a base d’alguns arguments recurrents que ens donen idees sobre el model d’Estat que volem. Una d'aquestes estratègies es basa en explicar com ens anirien de bé les coses si fóssim independents. De tota manera, cal pensar que malgrat que tinguem un territori, una població o un PiB semblant, som societats que encara distem en alguns aspectes. Un d’aquests podria ser el sistema de mitjans, on nosaltres formem part d’un sistema típic del sud d’Europa (sovint conegut per aquell “on les persones compren el diari per llegir el que volen sentir”); mentre que els països nòrdics tenen el seu propi sistema on el consum mediàtic, un consum que forma part de la cultura on la gent compra el diari per llegir una sèrie de notícies desvinculades de les ideologies (aquesta distinció la van fer Hallin i Mancini al 2004 a l’estudi Comparing Media Systems). Deixant de banda tota la literatura, anem a analitzar quina imatge donen els mitjans a internet d'aquests dos països des de la perspectiva de la televisió pública. Amb la globalització i l’era digital sembla que podríem ser capaços de crear un sistema de mitjans comú i d’aprendre els uns dels altres, per explicar el món d’una manera millor. De tota manera, volem veure fins on es troben les fronteres entre TV3, la televisió pública de Catalunya; i Danmarks Radio (DR), la televisiói ràdio públiques de Dinamarca.

Un mateix servei de televisió, però amb voluntants diferents

Estem davant de dues televisions públiques, però en el cas danès, ens hi hem trobat inevitablement també una ràdio. Per tant, comptem amb una primera diferència: el CCMA separa els serveis de televisió i ràdio públiques, mentre que DR decideix unificar els mitjans en un mateix portal web.

Si fem una primera ullada als dos lloc web, veiem com les diferències són notables i es poden identificar dos tipus de sistemes de mitjans d’un cop d’ull. La voluntat informativa és molt més present en el mitjà danès, responent al sistema de mitjans al que correspon, que es caracteritza difondre informació responent a un tipus de cultura que consumeix les notícies com un fet quotidià i amb uns mitjans que satisfan a tots als públics per la seva neutralitat ideològica (DR té exactament aquest paper, ja que és el mitjà de referència a Dinamarca).

El web de TV3, en canvi, pretén informar sobre els esdeveniments de la pròpia casa i d’alguna notícia residual. Directament, no pretén ser un portal d’informació. Per contrari, compten amb em 324, que comparat amb la facilitat que ens posa DR esdevé un portal més aviat secundari. Així doncs, TV3 pretén ser una guia per l’usuari sobre com pot consumir la televisió i accedir a continguts ja emesos. DR també compta amb un servei a la carta, però prioritza la notícia molt per sobre de l’entreteniment, tot i que també hi és i es troba accessible a portals que passarien a estar a la jerarquia del que seria per nosaltres el 324 (com per exemple Ramasjang, el portal per a nens).

El caos jeràrquic

El disseny també és un aspecte clau de les dues publicacions. El web de TV3 és senzill, i el contingut que mostra es sovint de programació en emissió, però no emmarca el portal a explicar noticies, com ja hem explicat. Si apareix alguna, ho fa de forma residual i són, més aviat, un tast de l'actualitat.

A DR, en canvi, el portal es basa en difondre notícies. La gent sap que quan vol saber quelcom, pot entrar al web de DR i trobarà una informació completa i que molts cops inclou una vessant interpretativa, responent a aquesta filosofia del sistema de mitjans nòrdics on la informació ha d'estar a l'abast de tothom. La gent confia en una televisió de qualitat, que compta tant amb contingut d'entreteniment i informatiu.

Per això la pàgina d'inici també es construeix amb una arquitectura molt semblant a els altres diaris digitals de referència a Dinamarca (Politiken, Berlingske Tiderne, Jyllands-Posten...), separant les notícies en blocs i destacant els titulars segons la rellevància amb el cos de la lletra. Les noticies que queden mes amunt de la pàgina solen ser les més noves, tot i que davant d'un esdeveniment rellevant molts cops es crea un bloc informatiu on es van posant notícies al respecte. Tota aquesta elaboració periodística i la presència de continguts informatius on-line, disten molt del que ofereix TV3.

Conclusió

El que pretenen fer des de DR és, més que res, periodisme. Vol respondre a la funció social que desenvolupa i al seu sistema de mitjans. Aquesta idea dista molt del contingut de TV3 i de la funció social que té la nostra televisió pública a la xarxa. Si en fem una valoració, podem dir que l’espai de TV3 és més aviat pobre, amb uns notícies triades segons el que s’ha emès ja a TV3 (i no en funció de l’actualitat), a les que hi dediquen un espai tan genèric, que és difícil trobar altres tipus d’informacions. A més a més tot és molt confús, ja que quan fem clic a una noticia que ens interessa, ens condueix cap al portal 324 de TV3 i Catalunya Ràdio. Això fa que l’usuari pugui sentir-se una mica perdut, sense saber com ha arribat cap allà. Per tant, malgrat el caos aparent que mostra DR, és molt fàcil que el lector s’hi trobi molt més a gust que no pas a un lloc web plantejat com el de TV3, que sovint incita a buscar el contingut que ens interessa per programes o a la carta, i no és, encara, un lloc on entrem per trobar-hi informació.

#païsosnòrdics #ccma #anàlisis