Anàlisi de The Guardian: Disseny, Contingut i Interactivitat

Gemma Sagrera (@gemmasagrera) - El diari britànic The Guardian és un dels mitjans de referència del Regne Unit des dels seus inicis tant pel contingut,el disseny com la interacció amb els lectors. El diari que va néixer el 1812 com a mitjà local de Manchester s’ha convertit avui en dia en un referent a nivell mundial amb milions de lectors, 3 versions online i un premi Pulitzer pel servi públic, atorgat el 2014, per revelar la vigilància electrònica secreta de la CIA a través dels documents filtrats per l’exagent Edward Snowden.

En els últims anys, des que Internet va irrompre de manera contundent en les nostres vides, el diari ha dut a terme un esforç constant per innovar i seguir al capdavant de les necessitats del públic, mentre el progrés del món digital i les noves tecnologies avançava de manera frenètica i imparable. Així la versió online ha aconseguit despuntar com un dels millors diaris digitals existents i ha rebut diversos premis de reconeixement. És per això, que en aquest anàlisi ens centrarem en treure suc de tot el que conté la seva pàgina web.

Capçalera del diari The Guardian/THE GUARDIAN

1. DISSENY

La versió digital del The Guardian estrena un nou disseny, des de fa poques setmanes, amb l’objectiu de ser més funcional i adaptar-se a les necessitats dels lectors. Després del gran redisseny que va dur a terme la pàgina web al 2005 gràcies a Mark Portes, ara han decidit donar-li una nova visió. Fa un any que la capçalera va introduir el nou disseny de manera alternativa, és a dir, permetent que els lectors triessin amb quin disseny volien veure el portal, amb la intenció que coneguessin els canvis i es familiaritzessin amb el nou aspecte. Des de l’entrada al 2015 però ja s’ha actualitzat el nou disseny de forma permanent.

Comparació entre el disseny antic i l'actual de la versió online/FASTCODESING

La plantilla de The Guardian presenta una estructura variable i flexible basada en l’anomenat format de containers. Els containers són blocs d’informació de diverses mides que permeten jerarquitzar la informació i estructurar la pàgina de manera més harmoniosa i elàstica segons convingui. Per aquest motiu, tot i que la plantilla base de la pàgina sigui de 5 columnes l’aparença dels continguts no sempre s’ajusta a aquesta base, sinó que juga alternant les peces en diversos nivells variables.

D’aquesta manera no és estrany trobar-se amb parts de la web on es divideixen cinc peces d’informació en cinc columnes exactes mentre que en altres parts, on potser la informació és més important, aquest ordre canvia per donar un major protagonisme a les peces que ho requereixen i, així, trobem un container que ocupa tres columnes i un altre dos.

Visualització de la plantilla bàsica de la web de The Guardian

Pel que fa al menú de navegació consta d’una filera bàsica amb les principals seccions situada a al la part superior de la pàgina, tan sols precedida pel banner de la capçalera amb les icones més importants, com la de subscriptors, i un anunci publicitari que varia diàriament. Tot i això, a la dreta de la mateixa filera de seccions hi ha una opció desplegable que ens ofereix un menú de subseccions molt més desgranat que fins i tot consta d’un apartat personalitzat segons el que més visiti cada lector.

Menú deplegable amb totes les subseccions/ THE GUARDIAN

Pel que fa a l’estil general de la pàgina del diari es pot apreciar a simple vista que es tracta d’un disseny molt estudiat que dóna una imatge elegant però moderna al mateix temps. El banner de la capçalera ha passat de l’esquerra a la dreta i els colors s’han reduït i harmonitzat, entorn diversos tons blaus i blancs, que predominen a la pàgina. Tot i que en diversos punts dels continguts podem trobar tocs de colors diferents que criden l’atenció del lector, però en qualsevol cas molt ben distribuïts i seleccionats per no trencar la uniformitat cromàtica de la pàgina.

Els continguts de la web s’organitzen en blocs horitzontals clarament separats entre sí per uns títols identificadors a la primera columna de la base de la plantilla, així com per la distribució dels containers de cada bloc en els punts de transició perquè es noti la diferència.

Captura dels títols separadors/ THE GUARDIAN

Pel que fa a les peces informatives en sí es diferencien en la pàgina principal, les importants consten d’un títol i una entradeta que aporta més informació de la notícia, totes elles amb un reforç de vídeo o fotografia. En canvi, les peces menys rellevants tan sols consten del títol en la majoria de casos. Dins un article en concret el nou disseny de la web ha volgut centrar-se en el treball dels periodistes – incloent cites, gràfics i context- i oferir un disseny que no distregui al lector. “Els diferents gèners i estils ara consten d’un format únic i una paleta de colors similar. Volem oferir una experiència de lectura neta, accessible i amb poques distraccions” afirma el propi diari.

2. CONTINGUT

The Guardian consta de tres versions online – Regne Unit, Estats Units i Austràlia - amb un contingut diferenciat, així com reordenat, de manera diferent per cada una d’elles, tenint en compte les necessitats i els gustos dels lectors de cada zona.

Al 2011 el Guardian Media Group es va replantejar com distribuïa la seva informació, tenint en compte que cada cop es consumeix més informació a través d’una pantalla i que calia avançar al mateix ritme que els seus lectors. Alan Rusbridger, editor en cap del diari comentava: “"Tots els diaris estan fent un viatge a algun mena de futur digital. Això no vol dir sortir de la impressió, però sí que requereix centrar més l’atenció, la imaginació i els recursos en els formats que el futur digital és probable que ens porti." Així va ser com van decidir reduir la versió impresa del diari per poder oferir un contingut més de fons, com reportatges i anàlisis, mentre que l’edició digital agafaria les regnes de les notícies d’actualitat.

El diari és generalista i, per tant, tracta la majoria de temàtiques comuns en tots els mitjans de comunicació, centrant-se en l’actualitat i l’última hora de tots els territoris. Tot i això, també poden trobar certs continguts més profunds al final de cada secció, encara que no sigui el tipus de gènere imperatiu del web. Alhora, la informació es va actualitzant de manera continua si es poden introduir novetats i, en moltes ocasions, els articles ofereixen enllaços amb altres notícies del mitjà que parlen del mateix tema o amb les fonts directes.

El contingut multimèdia és vital en qualsevol pàgina web però, en el cas del periodisme, cada cop es tenen més recursos per poder mesclar formats i incorporar-los en un mateix espai, Internet, i oferir una informació molt més acurada i detallada de tot el que succeeix. The Guardian ha apostat des dels seus inicis per incorporar fotografies i vídeos de forma constant en els seus articles, fins al punt que el portal té una secció exclusiva de notícies 100% en vídeo i un apartat on s’elegeix la millor fotografia del dia.

Secció especial de vídeos/ THE GUARDIAN

3. INTERACCIÓ

The Guardian sempre ha tingut molt present als seus lectors. En el nou redisseny que ha dut a terme van demanar als seus usuaris que provessin la nova versió i donessin la seva opinió: criticant tot el que no els hi agradés, proposant canvis o donant el vistiplau. El feedback amb els lectors és tan vital per ells que van obrir una pestanya especial per l’ocasió per facilitar tots els comentaris possibles respecte la nova web. Així, tal i com explica el mateix diari “el nou lloc s’ha construït al voltant dels lectors, a través de la resposta que hem tingut amb més de 40.000 comentaris durant la fase beta del projecte”. D’aquesta manera, la capçalera torna a mostrar la seva filosofia, on el lector ha de participar i ser el més pròxim possible al periodista per tal de millorar el periodisme en general.

Exemple de la demanda de feedback per part del diari/THE GUARDIAN

En aquesta nova versió, s’ha tingut en compte que el contingut de la web s’adaptés a la perfecció a tots els formats de pantalla existents: ordinador, tablets i smaprthones. Alhora s’ha millorat el temps de càrrega del portal, ja ràpid de per sí, perquè els usuaris puguin accedir més ràpidament a tots els continguts des de qualsevol lloc.

Compració del temps de càrrega entre la versió nova i l'antiga./ THE GUARDIAN

Les xarxes socials són les plataformes d’interacció més directes que té el diari. Cada notícia consta de diverses icones (Twitter, Facebook, Google+, LinkedIN i Correu electrònic), tant a la part superior com inferior de la peça, que permeten compartir els continguts de manera més fàcil als lectors que ho desitgin. Les comparticions són nombroses en totes les notícies i així ho avalen els més de 4 milions de persones que segueixen la pàgina per Facebook, com els més de 3 milions que ho fan per Twitter.

Com és lògic The Guardian compta amb un espai de subscriptors i usuaris. El que no és tan habitual és que encoratgin als seus lectors a convertir-se en membres de la capçalera amb la intenció de debatre i donar suport a un periodisme clar, transparent i lliure. I, per si no hi havia suficents raons per veure la relació que té el diari amb els seu públic, també organitza cursos i classes magistrals per qualsevol qui vulgui participar, i es pugui permetre pagar-ne el preu.

4. CONCLUSIÓ

En aquest anàlisi s’han pogut apreciar els trets bàsics de la versió digital de The Guardian i entendre una mica millor, a través dels seu disseny i contingut, la filosofia interna del diari i el grup de comunicació. Com a punt i final podeu veure aquest vídeo per si voleu saber-ne més.

Fonts: The Guardian, Miquel Pellicer,Creative Bloq

#anàlisis #cibermitjans #ciberperiodisme #comunicació #diaridigital #disseny #interacció #internet #internacional #theguardian #uk #regneunit